El nostre sindicat no arriba encara ni a l’any d’existència i us podem dir que estem molt orgullosos del que estem aconseguint.
En primer lloc ens agradaria felicitar-nos per l’enorme qualitat humana dels i les companys del sindicat. Quina meravella i quin privilegi compartir aquesta lluita amb vosaltres: ens hem anat coneixent des dels nostres raconets i ha hagut tal sintonia i comprensió mútua que els afectes i l’afecte ens han cimentat com a sindicat i com fraternitat. I per això vam riure tant, i ens cuidem els uns dels altres, i és una alegria quan ens creuem i ens veiem per les zones d’examen.
Han estat temps de clarificació per visualitzar la problemàtica laboral del sector privat de la formació viària. No és cert, no és només un problema de professionalització. Era clarament un problema d’incompliment de la legislació laboral.
Patíem els símptomes individualment i en soledat: jornades laborals que començaven al matí a primera hora i acabaven a altes hores de la nit; la solitud al cotxe, els temps morts sense treballar però de disponibilitat per a l’empresa, la arbitriariedad dels amos, sentir com la vida se’ns escapava; la tensió i el perill de la carretera; la manca de descans entre jornades laborals; l’estrès dels exàmens i un llarg etc …
Un company ens va definir molt bé aquesta situació que estem patint per la sobrecàrrega de treball: “Dies llargs i setmanes curtes” Doncs sí company, l’has clavat … i així se’ns passa la vida al cotxe.
Però el més greu ha estat l’enorme inseguretat i vulnerabilitat laboral dels professors “falsament assalariats” que cobren pel sistema de tiquets (no es paga per temps de treball sinó per classe realitzada). Aquest sistema totalment il·legal, però amargament estès en el nostre sector, ha tingut enormes conseqüències per a la qualitat de vida dels treballadors, tant en termes de salut com de desenvolupament personal i vital.
I és veritat que hi ha massa companys encastats per aquesta cultura laboral i que han estat partíceps del sistema de pagament per tiquets. Companys que han “fet molts diners” (sempre menys que els seus empresaris i sobretot: amb el seu treball) a costa de cremar la seva vida al volant. Aquesta actitud és terriblement antisolidària amb els companys que volen treballar per viure i no viure per treballar. Però a més està traient llocs de treball per als companys que estan a l’atur, o que són mares o pares solters, o tenen un familiar malalt, o senzillament volen vida després de la feina.
I certament hi ha autoescoles, cada vegada més, que estan fent un enorme esforç per fer les coses bé i intenten ajustar-se a la normativa laboral. I aquests empresaris entenen que les AUTOESCOLES PIRATES són el veritable càncer del sector perquè és la vulneració dels drets laborals el que els permet tirar dels preus cap avall en el camí d’una competència ruïnosa per a tothom.
Òbviament quan un empresari no paga vacances; contracta a mitja jornada en frau de llei; paga per classes; no paga itv; mecànics; festius; baixes; no respecta les hores màximes de la jornada laboral (té un treballador on una altra empresa ha de tenir dues) té una “estructura de costos” molt diferent de l’empresari que sí que compleix la llei. I aquí hi ha la recepta per a la competència deslleial -per a la rebaixa dels preus de les classes i del permís de conduir en general.
Nosaltres hem arribat per quedar-nos i esmenar aquesta anomalia democràtica que era l’absència d’organitzacions que donessin veu als assalariats del sector de les autoescoles.
Tenim tant de guanyar, i tan poc a perdre que cada dia estem més convençuts de la necessitat de construir, estendre i enfortir el nostre sindicat.
Salut i alegria,