Jornada d’oci a la Masia Can Fulló

2° Jornada de confraternizació a la Masía de Can Fulló per a treballadors assalariats del sector.

Un dia per compartir inquietuds, gaudir i informar-se dels avenços d’ATAAC.

A les 10:30 Reunió informativa d’ATAAC

A les 12:30 CONCURS DE TRUITES i aperitiu

A les 14:00 Dinar d’hermandat i font de xocolata de postres pel gaudi de petits i grans.

A les 17:00 Bingo y pinyata pels petits.

A partir de ahí karaoke i ball fins que el cos aguanti.

Preu

Adults: 15€
Nens fins a 6 anys: 3€
Nens de 6 a 12 anys: 7€

Localizació de la Masia de Can Fulló

Apunta’te sol o en familia!!! Tots son benvinguts!!

EVENT A FACEBOOK

Per tenir més informació, escriu-nos a info@ataac.es

Orgullosos del que estem aconseguint

El nostre sindicat no arriba encara ni a l’any d’existència i us podem dir que estem molt orgullosos del que estem aconseguint.

En primer lloc ens agradaria felicitar-nos per l’enorme qualitat humana dels i les companys del sindicat. Quina meravella i quin privilegi compartir aquesta lluita amb vosaltres: ens hem anat coneixent des dels nostres raconets i ha hagut tal sintonia i comprensió mútua que els afectes i l’afecte ens han cimentat com a sindicat i com fraternitat. I per això vam riure tant, i ens cuidem els uns dels altres, i és una alegria quan ens creuem i ens veiem per les zones d’examen.

Han estat temps de clarificació per visualitzar la problemàtica laboral del sector privat de la formació viària. No és cert, no és només un problema de professionalització. Era clarament un problema d’incompliment de la legislació laboral.

Patíem els símptomes individualment i en soledat: jornades laborals que començaven al matí a primera hora i acabaven a altes hores de la nit; la solitud al cotxe, els temps morts sense treballar però de disponibilitat per a l’empresa, la arbitriariedad dels amos, sentir com la vida se’ns escapava; la tensió i el perill de la carretera; la manca de descans entre jornades laborals; l’estrès dels exàmens i un llarg etc …

Un company ens va definir molt bé aquesta situació que estem patint per la sobrecàrrega de treball: “Dies llargs i setmanes curtes” Doncs sí company, l’has clavat … i així se’ns passa la vida al cotxe.

Però el més greu ha estat l’enorme inseguretat i vulnerabilitat laboral dels professors “falsament assalariats” que cobren pel sistema de tiquets (no es paga per temps de treball sinó per classe realitzada). Aquest sistema totalment il·legal, però amargament estès en el nostre sector, ha tingut enormes conseqüències per a la qualitat de vida dels treballadors, tant en termes de salut com de desenvolupament personal i vital.

I és veritat que hi ha massa companys encastats per aquesta cultura laboral i que han estat partíceps del sistema de pagament per tiquets. Companys que han “fet molts diners” (sempre menys que els seus empresaris i sobretot: amb el seu treball) a costa de cremar la seva vida al volant. Aquesta actitud és terriblement antisolidària amb els companys que volen treballar per viure i no viure per treballar. Però a més està traient llocs de treball per als companys que estan a l’atur, o que són mares o pares solters, o tenen un familiar malalt, o senzillament volen vida després de la feina.

I certament hi ha autoescoles, cada vegada més, que estan fent un enorme esforç per fer les coses bé i intenten ajustar-se a la normativa laboral. I aquests empresaris entenen que les AUTOESCOLES PIRATES són el veritable càncer del sector perquè és la vulneració dels drets laborals el que els permet tirar dels preus cap avall en el camí d’una competència ruïnosa per a tothom.

Òbviament quan un empresari no paga vacances; contracta a mitja jornada en frau de llei; paga per classes; no paga itv; mecànics; festius; baixes; no respecta les hores màximes de la jornada laboral (té un treballador on una altra empresa ha de tenir dues) té una “estructura de costos” molt diferent de l’empresari que sí que compleix la llei. I aquí hi ha la recepta per a la competència deslleial -per a la rebaixa dels preus de les classes i del permís de conduir en general.

Nosaltres hem arribat per quedar-nos i esmenar aquesta anomalia democràtica que era l’absència d’organitzacions que donessin veu als assalariats del sector de les autoescoles.

Tenim tant de guanyar, i tan poc a perdre que cada dia estem més convençuts de la necessitat de construir, estendre i enfortir el nostre sindicat.

Salut i alegria,

Els examinadors de trànsit reclamen els seus drets i necessitats

El col·lectiu d’examinadors de Barcelona y Sabadell reclamen a la DGT un major empar tant als exàmens com a les zones, per a cobrir les necessitats de les persones que es juguen la vida a diarien un treball poc gratificat.

Des d’ATAAC volem manifestar la nostra solidaritat amb aquest col·lectiu professional tan proper.

Transparència i exemplaritat en el SCT i la JPT?

¿Són el SCT (Servei Català de Trànsit) i la JPT (prefectura provincial de trànsit) de Barcelona transparents i exemplars? Vist el vist, NO!
No es detecten errors ni s’assumeixen responsabilitats

Sembla mentida que un sector com aquest, on conviuen organitzacions, empreses i administracions públiques amb la clara missió de fomentar el compliment de normativa i reglamentació i es castiga l’incompliment de les lleis amb multes i sancions per fomentar la seguretat viària, on a través de campanyes, estadístiques i formació ens volen convèncer que es treballa de manera organitzada i amb preocupació per la ciutadania i vam descobrir que la realitat és una altra, que tant al que a exàmens es refereix com a altres assumptes burocràtics no es detecten errors a temps i no s’assumeixen responsabilitats.

Molt detallistes en alguns aspectes i molt poc per a altres

És surrealista que no admetin a un alumne a examen per un error en una lletra o número al DNI en el seu expedient, detall que podem entendre i les autoescoles assumeixen aquesta responsabilitat, però es dóna el cas que hi ha companys formadors que no compleixen amb la antiguitat necessària d’un permís de conduir i estan impartint classes i examinant sense tenir l’autorització corresponent per a aquest permís i l’administració no detecta el problema a temps i si ho fa no pren cartes en l’assumpte, ja que en aquest cas, si és la seva competència no permetre aquesta irregularitat.
Com a solució a aquesta situació, després de diversos mesos sense enviar cap notificació, de la nit al dia, treuen de la llista d’examen, als alumnes que presenten aquests professors.
SCT i JPT haurien de ser els primers a donar exemple i no incórrer en una falta de professionalitat, de responsabilitat i fins i tot podríem afegir falta de legalitat. Per a qualsevol tràmit els usuaris han de passar per una cita prèvia, una documentació ben emplenada i no s’admeten errors i són contundents al respecte, però ells actuen improvisant i solucionant problemes de qualsevol manera.
¿I ara què passa amb aquests EXÀMENS IL·LEGALS I ELS SEUS RESULTATS?

Per si això fos poc, ara 49 professors del curs per a l’obtenció del certificat d’aptitud de professor / a de formació viària, convocat per resolució INT / 1682/2014, DOGC 6667 de 2014.07.18, després de diversos mesos exercint com a professors utilitzant el número de registre assignat per tràfic per treballar, examinar, utilitzat també per omplir i pagar la sol·licitud de la convocatòria per a directors d’autoescola, resulta que nO éS CORRECTE, està MAL, i manen una carta tipus … no personalitzada, indicant la incidència com si res, però invalida el títol fins a disposar del número de registre adequat, i que la forma de regularitzar aquesta situació és que es rebrà una carta certificada i s’haurà de presentar el títol i autorització juntament amb una fotografia per recollir l’autorització vàlida i reconeguda.
Sembla formal i organitzat, i és tot el contrari, res més lluny de la realitat, ja d’inici no es prenen mesures i es tracta com un tema sense importància, intranscendent.
Algun company a solucionat el tema, rebent el títol sense aportar la carta esmentada, a altres se’ls diu que no i que portin la carta. En SCT a Barcelona han denegat el canvi del títol per al·legar “NO TENIM NOTIFICACIÓ A l’RESPECTE”, però en SCT a Tarragona ja s’havia realitzat algun canvi. Un altre company implicat en aquesta situació han arribat a contestar-li, com si res, que tenien ells més informació que la pròpia administració i que torni un altre dia; a la mateixa administració, un altre professor indica que reclamarà danys i perjudicis, i miraculosament realitzen una consulta i el seu tema queda solucionat doncs disposen del seu títol en un calaix juntament amb altres tants. En saber-se que ho solucionen ràpid, acudeix un altre company, i que torni un altre dia amb la carta, AIXÒ QUÈ NASSOS ÉS !!!!!!!
A tot això, els professors segueixen examinant amb una autorització i acreditació NO VÀLIDA !!! I agrairíem i exigim saber sota quin criteri justifiquen aquesta IL·LEGALITAT, doncs, com hem esmentat abans, per errors similars, retiren de la llista un alumne i no permeten que s’examini !!!
¿Anul·lessin i abonaran l’import i resultat dels exàmens de DIRECTOR ???????
Hi prendran mesures respecte als EXÀMENS IL·LEGALS que es realitzen actualment amb aquests professors implicats ????? I amb els EXÀMENS que s’han produït aquests passats mesos ????
¿SERÀ LES CONSEQÜÈNCIES DE LA SEVA ERROR?
De moment per l’únic que han optat és per seguir fent el que els dóna la gana, amb indiferència que sigui correcte o no, o que sigui legal o no !!!!!!!!!
Serà això una més de la llei de compensació NO REGLADA entre l’administració i autoescoles per la qual es regeixen moltes causes, i es fonamenten les bases d’aquest sector ple d’irregularitats ????
QUE GRAN EXEMPLE … .. !!!!!

Han prohibit als assalariats utilitzar els lavabos del Sot del Migdia

La Junta del Sot del Migdía (Zona 6 de examen) segueix amb la seva particular guerra contra els assalariats que treballem a les pistes de motos i de vehicles pessants.

Ara ens han prohibit utilitzar els lavabos que teníem reservats i ens obliguen a emprar els lavabos publics dels alumnes que, podeu imaginar el seu estat els díes d’examen. No anem a descriure la higiène dels lavabos ‘públics’, especialment els díes d’exàmen, però sí volem denunciar la política d’assetjament sobre els assalariats que s’està sofrint per part de la Junta del Sot.

Males maneres per part del tresorer de la junta del Sot del Migdia

A més, el tresorer de la Junta ha contestat de molt males maneres, amb prepotència i mala educació als nostres companys que han demanat explicacions per la prohibició d’utilitzar els lavabos reservats. La resposta ha estat un “tú aquí no pintes res”, havent-li de cridar l’atenció al company pel to i els modals del representant de la Junta.

És una vergonya que un membre de la Junta no tingui els mínims modals de convivència i educació que s’hauríen de donar en un espai col·lectiu de treball. Però allà cadascú amb la seva mala educació, per que és ell qui queda retratat.

Els treballadors del Sot del Migdia només atendran a empesaris o asociats.

També ens han limitat l’acces als treballadors del Sot del Migdia que, a partir d’ara, només atendran les demandes dels empresaris o associats.

Aquestes mesures de discriminació envers els companys assalariats que treballen a les pistes d’exàmen, sols s’entenen per l’existència del nostre sindicat i la nostra voluntat d’organitzar-nos per a defensar els nostres drets.

Afortunadament, els companys s’ho prenen amb humor, alegria i ganes de seguir lluitant.

Conveni i trist jubilació

Argúcies perquè la pensió arribi a final de mes

La solitud i les privacions alimentàries castiguen molts jubilats, la majoria dones que sobreviuen amb ingressos precaris

Viuen, des de fa quatre anys, en un pis assistit de lloguer social, on a més d’una residència accessible i a preu assequible, tenen companyia. O almenys, no se senten tan soles com abans. I si alguna pateix algun mal ensopegada, tenen prop a algú que els atengui. Julietta Ortiz (Logronyo, 1942) i Lidia Pigazos (Valladolid, 1941) es van posar a treballar als 15 anys i, malgrat que les dues cobren pensions superiors a la mínima no contributiva de 367 euros, cap d’elles arriba a final de mes. Abans de recalar en aquest centre del barri del Raval i propietat delAyuntamiento de Barcelona, totes dues residien en pisos sense ascensor (Julietta en una quarta planta i en una cinquena, Lidia) i les dues havien passat també per malalties greus, que els havien limitat la mobilitat.

“A mi, venir a viure aquí em va canviar la vida”, exclama Lídia, la val·lisoletana, que va passar la joventut treballant en una empresa tèxtil de Mataró i, més tard, ja com a treballadora autònoma, va ser cuidadora de gent gran i cuinera en un càmping . “Jo vaig estar durant molts anys cobrant part del meu salari en negre, així que vaig haver de treballar fins als 70 anys per poder tenir una pensió de jubilació una mica més digna”, explica Julietta, la Rioja, que va ser primer secretària i, des dels 26 anys en endavant, professora d’autoescola.

Aflojan bombillas,escatiman agua cuando friegan platos y han tomado medidas para que sus entierros no sean una carga para sus hijas

POBLACIÓN ENVEJECIDA

“El 25% de la población catalana es, ya hoy, mayor de 65 años y para el 2040, la previsión es que ese porcentaje sea del 45,7%. En España, para entonces, los jubilados representarán un 47,4% de la población y un 48,8% en la Unión Europea”, asegura Pilar Rodríguez, adjunta a la gerencia y directora de la unidad sociosanitaria de la Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). “Se trata, además, de unapoblación eminentemente femenina, que vive sola y que se encuentra en situaciones cada vez más precarias, porque sus pensiones no alcanzan para más”, prosigue Rodríguez. La soledad, las privaciones para que el dinero dé de sí, acaba llevando aldeterioro físico y psicológico. “Comen mal, no encienden la calefacción o no pueden salir de casa cuando no hay ascensor”, relata la responsable de la asociación.

Julietta y Lidia aflojan bombillas para no gastar tanta electricidad y friegan los platos a mano, cerrando el grifo entre plato y plato, para ahorrar agua. Son mujeres activas, que participan en talleres, hacen cursos de informática y se juntan con otras residentes para ver películas. Pero hay algo que les preocupa. Mucho. No quieren ser una carga para sus hijas (Julietta tiene dos y Lidia, una, que vive en Brasil). Por eso, confiesan, una ha legado su cuerpo a la ciencia y la otra hace cada mes un esfuerzo para pagar, como viene haciendo desde hace años, un seguro de vida. “Bastante tienen ellas para poder ir tirando. No les vamos dejar también el coste de tenernos que enterrar”, comentan.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/pobreza-jubilados-pension-hasta-final-mes-4963431

Qui som

ATAAC ha sido concebida y creada por y para nosotros, los asalariados del sector.

La Assemblea de Treballadors d’autoescoles assalariats de Catalunya nace en Marzo de 2016 impulsada por un grupo de trabajadores del propio sector ante la constatación de la vulneración sistemática de los derechos laborales más básicos por numerosos empresarios del sector de las autoescuelas.

La crisis ha golpeado duramente en el sector y constatamos que se han extendido las malas prácticas empresariales que, haciendo recaer sobre las espaldas del personal asalariado y sus condiciones de vida, revientan los precios en el sector. Se fomenta la competencia desleal con otros empresarios basada en la prolongación de la jornada laboral, y el fraude a la Seguridad Social y a la Hacienda Pública.

Es necesario un cambio en la cultura laboral del sector de las autoescuelas y esto compete tanto a los empresarios como a los trabajadores. Obviamente hay componentes históricos en la conformación del sector privado de la formación vial, que explican parcialmente la situación actual. En los años 80 y 90 predominaban las autoescuelas explotadas familiarmente con mucho sacrificio y muchas renuncias. A finales de los 90 y principios de los 2000, el sector incrementó la tasa de asalarización y empezaron a ganar presencia las autoescuelas-empresa con trabajadores y trabajadoras asalariadas. En el camino hubieron mucha autoescuelas familiares que no supieron o no quisieron hacer la transición a la autoescuela-empresa respetando los derechos laborales de sus trabajadores asalariados, personal docente y administrativo. El sector de las autoescuelas tiene que actualizarse y entrar en el siglo XXI de las relaciones laborales.

Un sindicato independiente

Creemos en la necesidad de constituir un Sindicato Independiente que nos represente en la denuncia de los fraudes laborales y fiscales, falta de ética y profesionalidad, el ultraje a los derechos de los trabajadores y por supuesto incumplimiento del propio convenio del sector.

Queremos dar a conocer a la sociedad nuestra precariedad y los abusos patronales, de concienciar al empresario que la bajada de precios por debajo del costo no se puede hacer sobre la base de la vulneración de los derechos laborales y el pago por horas. Esta guerra de precios entre empresarios sobre el colchón de nuestras condiciones de vida actuales y futuras solo lleva a la pobreza del sector, a la falta de credibilidad por parte del ciudadano.

La irresponsabilidad de algunos y la falta de capacidad empresarial hacen que los propios trabajadores nos veamos abocados a solucionar los problemas del sector. Empezando por las denuncias anteriormente mencionadas y principalmente con las modificaciones oportunas del convenio colectivo nacional de autoescuelas, obligando a su cumplimiento y a su mejora. Creando una bolsa de trabajo para formadores y personal de oficina, ayudando de este modo a una reducción del desempleo en el sector, a facilitar a los empresarios en la búsqueda de profesionales cualificados para el puesto de trabajo requerido y a los trabajadores, compañeros del sector, a que se les respeten sus derechos y contratos.

Nuestro objetivo, tus derechos

El objetivo principal de ATAAC es la lucha por los derechos de los trabajadores de las autoescuelas y una dignificación del sector.
El apoyo de los trabajadores ha sido indispensable para que el proyecto salga adelante y sin vosotros no habría sido posible.

ATAAC ha sido concebida y creada por y para nosotros, los asalariados del sector

Afilia’t a ATAAC

Benvingus al lloc web d’ATAAC – Assemblea de Treballadors Assalariats d’Autoescoles de Catalunya.

L’Assemblea de Treballadors d’autoescoles assalariats de Catalunya neix en març de 2016 impulsada per un grup de treballadors del propi sector davant la constatació de la vulneració sistemàtica dels drets laborals més bàsics per nombrosos empresaris del sector de les autoescoles.

Afilia’t per que la teva empresa no imposi els seus interessos particulars per sobre dels col·lectius del sector.

Assemblea de Treballadors Assalariats d’Autoescoles de Catalunya

Benvinguts al lloc web d’ATAAC – Assemblea de Treballadors Assalariats d’Autoescoles de Catalunya.

L’Assemblea de Treballadors d’autoescoles assalariats de Catalunya neix el març de 2016 impulsada per un grup de treballadors del propi sector davant la constatació de la vulneració sistemàtica dels drets laborals més bàsics per nombrosos empresaris del sector de les autoescoles.